Entre on estava situada, el cel i el dia, tot semblava màgic.
En aquella terrassa es podia veure tota Barcelona, com era de gran.
Aquelles sonores carreteres i els cotxes passant per sobre, hi havia llums que il·luminaven els carrers i totes les cases.
Es podien observar els taulers de les cases que eres reflectides pel capvespre que era tant brillant, els arbres, que tenien un color com verdosenc per la caiguda del sol i el dia que s'amblava que s'estava acomiadant. El cel era de color ataronjat amb una barreja de groc llimonada que cada vegada s'amagava més en aquelles muntanyes grans i llargues que semblaven gairebé de color negre amb aquell verdós tan fosc i apagat que mostrava.
Tenia una sensació de pau, tranquil·litat on es podien passar hores, es podia olorar aquella freda i intensa ventolera d'aire que ens penetra a cada part del cos i ens fa veure i contemplar el meravellós paisatge que hi havia.